Maria Rodés és la persona que està darrera Oníric; projecte amb el qual ha editar el seu primer treball discogràfica, "Sin técnica".

El concert de Maria Rodés tancarà la programació de concerts del primer trimestre de 2010 al Centre Cívic de Porqueres.

Sonora sorteja entrades individuals pels concerts del Black Music Festival 2010.

Us3 és una banda de jazz-rap fundada a Londres el 1991 i creada arran de la trovada del compositor i productor anglès Geoff Wilkinson i Mel Simpson, dos amants del jazz i la música negra. Es tracta d'una fusió de jazz i hip-hop a parts iguals, amb una clara influència de la sonoritat del R&B i del soul i mesclat amb ritmes dance i melodies de rap cantades.

Mothergroove es va crear a principis de 2006 per part de Gianni Sciannamé, cantant, guitarrista i compositor italià, el baixista brasiler Daniel Doctors, i els catalans Abel Boquera als teclats i Roger Serrahima a la bateria. Han estat seleccionats per a tocar en festivals com el Festus de Torelló, al Mercat de música viva de Vic..., també van ser teloners de la banda The New Mastersounds a la sala Apolo de Barcelona Han publicat 2 singles amb la discogràfica britànica Soul Unsigned.

The Pepper Pots fa un salt en la seva carrera amb el nou àlbum “NOW!” Nou so, nova imatge i nous horitzons que mostren una banda en constant evolució. Com és costum, mimen fins al darrer detall i cuiden més que mai el so “Old School”, inspirat en els antics discs del clàssic so Motown, Stax o Studio One. “NOW!”, conté una col•lecció de bons temes plens de força i sentiment, enriquits per una producció de luxe a càrrec del novaiorquès Binky Griptite (Dap-Kings, Sharon Jones, Amy Winehouse…).

Tot va començar l’estiu de 2008 amb un missatge de MySpace a MySpace: “Ei penya, fem algo junts o què?”. L’autor de la pregunta va ser el senyor Arecio Smith, una de les terceres parts de l’implacable combo de jazz-rock Asstrio. Els receptors eren el grup de hip-hop At Versaris, ja llavors banda de referència de l’emergent escena del nou rap català. Faltaven poques setmanes perquè els dos grups compartíssin escenari al Teatre Grec de Barcelona en un bolo programat pel festival Mas i Mas...

Alma mater d'alguns del grups més creatius de l'escena independent catalana com Madee, el cantant i guitarrista Ramon Rodríguez és també The New Raemon. Després de presentar-nos, fa un any, les cançons del seu primer treball "A proposito de Garfunkel" ara torna a l'Auditori aclamat per la crítica i públic. I ho fa després d'una gira per tot l'estat presentant els seu nou treball "La dimensión desconocida".

Aquest 2010 la Josephine Libido es reinventa i emergeix més descarada i viva que mai, per cantar-nos cançons tendres o aterridores, emocionalment profundes o festivament desbocades. Cançons rock, pop... o totes dues coses.

Sonora et convida al Black Music Festival 2010.

TM Stevens és un artista amb una gran habilitat i competència a nivell mundial com a baixista i vocalista. Considerat un dels millors baixistes d'avui, TM Stevens mostra una energia increïble i una gran presència dalt l'escenari, fet que li permet posar-se el públic a la butxaca en qüestió de minuts. Cindy Blackman està considerada com una de les millors bateries del món. Va ser descoberta per un executiu de Muse Records que li va oferir dirigir el seu propi projecte.

Candelaria va començar el seu camí en els escenaris madrilenys fa diversos anys com una necessitat, la que tenien els seus músics d'expressar nous camins sonors al marge d'altres projectes en què estaven immersos. Així, el grup es va convertir en un sextet instrumental que proposava música a la manera antiga, amb les seves arrels fortament ancorades en el jazz-rock dels anys setanta.

El bell edifici de la Sala de Camós, masia fortificada del segle XII, rebrà en una de les seves sales gòtiques aquest trio de nova creació, que interpretarà un repertori inèdit, ja que la formació és totalment inhabitual dins els grups instrumentals de la música de cambra.

Black Tones neix i creix empés per la necesitat d'aquests cinc músics per expresar el que senten mitjançant la música negre dels '60 '70 '80... versionant a ídols tant coneguts com Prince ,Stevie Wonder, James Brown , Ottis Reeding ,Al Green... amb un ampli registre i versatilitat en directe, es fonen amb el sou, el rockl i passant per el funk més elèctric desemboquen en lleugers matizos jazzístics que fan dels Black Tones un grup elèctric ,enèrgic i amb molt de soul.

Qui ha vist en directe els Pulpopop els ha definit com a originals, frescos, agosarats, surrealistes i innovadors. S’amaguen darrere d’unes ulleres fumades i uns vestits de coronels galàctics, però es despullen amb les seves cançons. Lletres punyents dialoguen amb la ironia i els acords oberts a cor obert. Cançons de la veu a la vena, de la tripa al cor, sempre amb espurnes d’humor. Com si el concert fos una sola història o un melodrama, a l’Ateneu Bar s’hi viuran de prop les escenes d’actitud punk i de sensibilitat jazzística dels Pulpopop.